La Primera Guerra sino-japonesa (xinès: 中日甲午战争; pinyin: Zhōngrì Jiǎwǔ Zhànzhēng; japonès: 日清戦争; romaji: Nisshin Sensō) (1 d'agost del 1894 – 17 d'abril de 1895) va enfrontar el Japó de l'Era Meiji[3] i la Xina de la dinastia Qing pel control de Corea.[4] En xinès, per a distingir-la de la Segona Guerra sino-japonesa, se la coneix com a Guerra Jiawu (Jiǎwǔ), ja que va ocórrer l'any xinès que porta aquest nom.
Ambdós països es disputaven el control de Corea i va arribar a simbolitzar la degeneració i el debilitament de la dinastia Qing. Va posar de manifest l'èxit de la modernització duta a terme al Japó des de la Restauració Meiji en comparació amb la de la Xina. El Japó temia l'expansió de l'Imperi Rus a Manxúria i Corea, i tractava d'aconseguir conquestes a l'estranger seguint la ideologia nacionalista Meiji. La Dinastia Joseon de Corea tractava de preservar el seu tradicional aïllament i la relació tributària amb la Xina que, al seu torn, s'esforçava per protegir el seu principal vassall. Per primera vegada, el domini regional a l'Àsia oriental es va traslladar de la Xina al Japó; el prestigi de la dinastia Qing, juntament amb la tradició clàssica a la Xina, va sofrir un gran cop. La pèrdua humiliant de Corea com a estat tributari va provocar un clam públic sense precedents. Dins de la Xina, la derrota va ser un catalitzador d'una sèrie de trastorns polítics liderats per Sun Yat-sen i Kang Youwei, que van culminar amb la revolució Xinhai de 1911 .
- ↑ Sant, Van John; Mauch, Peter; Sugita, Yoneyuki. Historical Dictionary of United States-Japan Relations (en anglès). Scarecrow Press, 2007, p. 179. ISBN 0810864622.
- ↑ "Japan was at the forefront of hegemonic wars in a quest to extend the Japanese hegemony over Korea to the entire Asia-Pacific region – the Sino–Japanese War of 1894–95 to gain dominance in Korea". The Two Koreas and the Great Powers, Cambridge University Press, 2006, page 2.